Els alumnes de 4t d'ESO vam assistir a l'última xerrada del cicle de conferències Trobades amb compromís organitzada pel Caixaforum. La xerrada va córrer a càrrec de Jesús Núñez, codirector de l'IECAH (Institut d'Estudis sobre Conflicte i Ajuda Humanitària: http://www.iecah.org. En aquest institut s'agrupen un conjunt d'especialistes en els àmbits de l'estudi dels conflictes i la cooperació amb especial èmfasi amb l'ajuda humanitària, amb una àmplia experiència acumulada en diverses àrees temàtiques i geogràfiques, tant des d'una perspectiva docent com investigadora, desenvolupada en centres acadèmics i d'anàlisis nacionals i estrangers. Els seus objectius són analitzar el conflictes bèl·lics des de l'ideal d'aconseguir la pau, gestionar l'acció humanitària de desastres naturals,...
El conferenciat és col·laborador de diferents mitjans de comunicació, tant en ràdio, premsa i TV; a més col·labora amb dos blogs on podeu trobar articles escrits per ell: el primer és del diari el País: http://blogs.elpais.com/extramundi/ i el segon és de l'Institut el Cano: http://www.blog.rielcano.org/author/jesus-nunez-villaverde/.
La seva interessant i enriquidora xerrada va girar al voltant de la definició del conflicte bèl·lic. Ens va posar en situació dient-nos que actualment hi ha 30 conflictes oberts al planeta. Són escenaris on no ha estat possible resoldre el conflicte sense recursos bèl·lics.
Ens va explicar la diferència entre els conflictes del segle XX (300 guerres amb més de 200.000.000 de morts) i molts d'ells entre diferents països. Les actuals tenen una capacitat tecnològica que afavoreix la capacitat de matar, fent així referència a la capacitat nuclear dels països. La majoria dels conflictes actuals són dins del mateix estat, com Somàlia, la República Centreafricana; tot i que algun implica a diferents països com es cas d'Israel.
El gran problema i la gran diferència és que els actualment la població civil és la més castigada per la violència, només un 15% de pèrdues són combatents. Contradictòriament, la tecnologia crea armes intel·ligents, més precises, més efectives en qualsevol moment; però tot i així hi ha danys col·laterals que provoquen morts. Va posar com a exemple d'aquesta situació el cas de Síria, que busca com a objectiu la població civil.
Després d'aquesta exposició va introduir altres temes, com el fet de fer-nos conscients que la situació en la qual vivim nosaltres és la anormalitat en estadística respecte a la resta del planeta. Les nostres condicions sanitàries, d'alimentació, de seguretat no són l'habitual. El normal és no poder menjar i lluitar per viure un dia més. Aquesta última reflexió també la va fer el periodista Ramon Lobo en la conferència anterior.
Els temes que van continuar a continuació van ser fruit de les interessants preguntes dels assistents a la conferència, parlant així del problema de la fam al planeta i el milions de persones que moren cada any, de la violència com a forma de vida per poder sobreviure, sobre la Declaració dels Drets Humans, sobre la solidaritat entre països, sobre la convivència i el fet que tothom ha de fer les coses per costum i els problemes que això implica, sobre la situació a Espanya...
En definitiva, ens va servir per aprendre de primera mà el treball de Jesús Núñez que es predisposava a fer un estudi de situació als campaments saharauis per unes ajudes que han d'arribar a través de la Creu Roja aquesta setmana entrant.